Avui el paisatge a l´eix és humit. Quan comença a sortir el sol te n´adones que els colors son diferents a la resta dels dies perqué durant la nit a plogut. Els tons son més pesats i el contrast amb els primers ratjos de sol fan que poc a poc vagin guanyant intensitat. Així doncs, el viatge promet, tot i que alguns trams amb boira (plana de Vic i del Gironés) fan desapareixer momentaneament el paisatge.
Pujant cap el coll del Revell, les boirines que embolcallen les Agudes i el Matagalls deixen veure, de tant en tant, que la neu ha arribat a cotes altes. Tot fa pensar que l´espectacle visual des de dalt del Ravell cap a llevant pot ser dels bons. El cel es va ataronjant i tot i que no gela, fa fred, el termòmetre diu 2ºC. Espinelves encara sembla dormir a quarts de vuit, i finalment, quan arribo al coll i passo a l´altre cantó...........ohhhh, els nubols baixos no deixen veure el mar i per sobre d´ells, el cel és ben carbassa a la part baixa difuminant-se a mide que guanya alçada. Tot i que prometia, no és dels millors dies des d´el Revell, però ha servit per arribar-hi amb ganes.
Ara queda la baixada entre boscos cap al Gironés on la boira cobreix tota la plana però deixa sortir lluny, gaire bé inperceptible, la silueta del castell de Llagostera. fins i tot es pot veure Pedra Alta perfectament dibuixada en el cel.

I és que l´Eix és un espectacle cada dia, com la vida mateixa.